Mostrando entradas con la etiqueta Alacant. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alacant. Mostrar todas las entradas

lunes, 16 de mayo de 2016

Francesc Sanguino. Reflexions del director del Teatre Principal a Un Rato con Núria

Aquesta setmana hem comptat amb un convidat de luxe. Ja sabeu que ens agrada el teatre, i de fet han vingut alguns actors i algunes companyies durant la vida del programa, a parlar-nos de la vida sobre les taules.

Aquesta vegada hem comptat amb la presència del director del Teatre Principal d'Alacant, Francesc Sanguino, un malalt de teatre, com ell mateix es defineix, i ens ha parlat dels pocs (però intensos) mesos que porta al capdavant del nostre coliseu i dels que vindran.

Hem conversat sobre les seves primeres decisions, dels seus desitjos com a director però també com persona vinculada al món escènic (pensem que feia molts anys que qui dirigia el Teatre no pertanyia al sector).
Domenge Boronat i Francesc Sanguino

Els canvis estan sent molts: des de la programació, la captació d'espectadors entre les escoles i instituts, l'apertura del Teatre Principal a la ciutat i la ciutadania, fins a la pròpia estructura jeràrquica dels seus treballadors.

Amb la tranquilitat d'una conversa "a mitja veu", com ens agrada, ens ha fet algunes confessions i també ens ha donat alguna primícia.

Al programa ens ha acompanyat Domenge Boronat, un dels nostres seguidors, que, en saber que Francesc Sanguino ens acompanyaria, ens ha demanat venir a compartir l'estona amb nosaltres.

Us convidem a escoltar aquest programa, que ben segur us resultarà interessant.

Aquest programa ha estat una col.laboració entre Costablanca Audiovisuales i Radio Millenium de Alicante i el diari digital La Veu del País Valencià.





jueves, 8 de octubre de 2015

En memòria de Miquel Grau i Gómez

En Memòria de Miquel Grau i Gómez, última víctima de la violencia política de la transició democrática segons la Llei de Memoria Històrica.
El 6 d’octubre de 1977 fou mort a la ciutat d’Alacant arran d’una agressió feixista “per guanyar la llibertat…”, com deia la cançó que li va dedicar Al Tall, mentre penjava cartells que convocaven la Diada del 9 d’octubre i reclamaven Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
En memoria de les dones i els hòmens que lluitaren per la democracia i l’autogovern…
Alacant, 7 d’octubre de 2015

Les autoritats han tardat 38 anys en reconéixer la última mort d’un demócrata a Alacant en la lluita per la Llibertat. Però ho han fet, i de manera inequívoca, sense embuts, sense la falsa defensa de la parcialitat amb què es van honrar els morts del Mercat Central fa uns pocs d’anys.
La política ha d’estar del costat de la gent, necessàriament, i es comença per reconéixer les seves causes, les seves lluites. Per què la Llibertat i la Democràcia es van aconseguir des de baix, a nivell de carrer.

Venen nous temps. Benvinguts siguen.

...

(Mentrestant, al Senat, hui mateix, encara hem de sentir representants públics que, amb tó graciós, insistixen en que no queden morts que traure de les cunetes).